Paleocristià:
L'arribada del cristianisme a terres catalanes suposa un repte pels emperadors romans, que veuen en la nova religió una amenaça ja que el culte a l'emperador i a la multitud de déus, són qüestionats pels cristians, i així les primeres comunitats perseguides produeixen màrtirs com Sant Cugat i Santa Eulàlia.
El cristianisme deixarà a les seves primeres basíliques l'art conegut com paleocristià (Terrassa), i nombroses restes arqueològics com sarcòfags i objectes litúrgics.
Visigot:
A l'època de decadència romana, els pobles germànics comencen l'invasió de la península, sent la reialesa visigoda la qual acaba establint-se, encara que convertint-se després al cristianisme.
La presència de l'art visigot a Catalunya és escàs, aportant construccions austeres, on s'utilitza l'arc de ferradura i la pedra tallada (Terrassa). L'escultura destaca per l'escassesa d'estàtues i l'abundància d'elements vegetals decoratius en capitells i frisos.
Islàmic:
De la cultura islàmica que es va assentar a la península, a Catalunya únicament es troben mostres artístiques als voltants de l'Ebre, i vestigis de castells a Lleida, Balaguer o Tortosa.
