El Modernisme, variant del Art Noveau, neix cap a finals del segle XIX a Barcelona com nou estil d'art i arquitectura. Convertit en un dels seus màxims reclams turístics, la Ruta del Modernisme suposa un agradable i apassionant passeig per més de 50 edificis dispersos per tota la ciutat. El seu màxim exponent és Antoni Gaudí.
Ciutat Vella
Trobem al carrer Nou de la Rambla, el Palau Güell que va ser residència del Comte Güell, industrial que va finançar la major part de les obres de Gaudí. A l'altre costat de les Rambles trobem la Plaça Reial, els peculiars fanals de la qual també són obra de Gaudí.
Rambles amunt, trobem la Antiga Casa Figueres decorada de manera excelsa per Antoni Ros i que avui alberga un elegant comerç. Després de realitzar un primer descans, devem visitar el Palau de la Música Catalana, obra mestra de l'arquitecte Domènech i Muntaner (1908), ornamentada amb rica decoració escultòrica i ceràmica. És el solemne i imponent palau on s'ofereixen concerts de música en directe.
El Eixample
Projectat per l'enginyer Idelfons Cerdà i iniciat al 1860, és un dels espais urbans més singulars dintre del context europeu i mundial.
En ell es troba una zona privilegiada, el Quadrat d’Or, delimitat pels carrers Aribau i Passeig Sant Joan, les Rondes i la Diagonal, la consolidació de la qual com centre burgès de la ciutat va coincidir amb l'aparició i la difusió del Modernisme, convertint-se en el centre de la Barcelona Modernista.
Pujant pel passeig de Gràcia podem trobar edificis molt representatius.
 |
 |
|
| Casa de "les Punxes" | Casa Batlló |
Casa Batlló: (1904 – 1906)
És una de les cases més carismàtiques de l’Eixample. Gaudí es va encarregar personalment de dissenyar des de l’impressionant façana fins als interiors, inclòs el mobiliari. Destaca la famosa Creu de Sant Jordi, que s'incrusta a l'esquena del drac. La façana està decorada en mosaic i la teulada coberta de ceràmica.
Fundació Antoni Tàpies: (1880 – 1885)
Edifici de Lluís Domenech i Muntaner, que atorga un valor estructural al ferro i crea una autèntica planta lliure a la qual sobreposa una façana d'obra vista.
Casa Milà “La Pedrera”: (1906 – 1912)
Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es considera la culminació perfecta de totes les obres anteriors a Gaudí. Obra mestra del Modernisme barceloní amb la seva impressionant façana de pedra ondulada, les seves balconades de ferro i els irregulars patis interiors. El terrat amb xemeneies en forma de gegants ofereix una magnífica panoràmica de la ciutat.
Casa Terrades “Les Punxes”: (1903 – 1905)
Puig i Cadafalch va construir aquest edifici que engloba de forma unitària tres cases. És un dels volums arquitectònics més singulars i de majors dimensions de l'època. A la façana del Passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Aragó, se la va anomenar “Casa de la Discòrdia” per la seva varietat dispar d'estils.
Casa Milà
Altres cases modernistes:
Casa Calvet: (1898 – 1900)
Casa Lleó-Morera: (1902 – 1906)
Casa Thomas: (1895 – 1898)
Sagrada Família
Camí de la Sagrada Família, podem localitzar a la Diagonal dues de les cases més representatives del Modernisme. La Casa Macaya (1901 – 1902), situada al Passeig Sant Joan, 106, que destaca per les seves rajoles i esgrafiats així com pel seu pati amb escala coberta, i la Casa Planells (1923 – 1924), Diagonal, 332, obra de Josep M. Jujol.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família (1883 – 1926) abasta una típica illa de l’Eixample, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Mallorca i Marina. Al 1883, Gaudí va prosseguir la construcció del gran temple iniciat per Villar. En 1917 va concloure la façana del Naixement. Actualment, fidels a la idea gaudiniana, un equip pluridisciplinar de tècnics, artesans i escultors va realitzant les obres d'aquesta fastuosa i polèmica construcció. Amb idea de verticalidad s'alcen els 12 campanars de 100 m., que representen als apòstols o el cimborri central de 170 m., en honor a Jesucrist, flanquejat per les torres de Maria –la seva mare- (125 m. d'altura) i les 4 dels evangelistes que van transmetre la doctrina de Jesús. Va ser concebuda llavors com una “catedral del segle XX”.
Hospital de Sant Pau: (1902 – 1912)
Obra de Domènech i Muntaner, aquest Hospital de Barcelona ocupa una àmplia superfície amb 26 pavellons d'obra vista, on se situen les diverses dependències per a assistir als pacients, amb decoració de ceràmica policromada, envoltats de jardins i amb escultures de Gargallo a la recepció.
Parc Güell; (1900 – 1904)
Zona de 20 hectàrees, l'obra de major envergadura de Gaudí a Barcelona, que devia convertir-se en una ciutat jardí a l'estil anglès (d'aquí el nom de Park) a la qual trobem dos pavellons units entre si per una tanca pètria, que emmarquen l'accés principal del carrer d'Olot i l'escalinata d'entrada al recinte amb el drac. La sala de 96 columnes serveix de suport a la gran plaça amb el banc sinusoidal, quedant a la vista Barcelona.
Parque Güell
Altres llocs d'interès:
Casa Vicens (1883 – 1888), d'inspiració netament oriental, és notable el seu ús del color a la ceràmica de les façanes al pintoresc barri de Gràcia.
Castell dels Tres Dragons (1888), construcció pionera del Modernisme, és obra de Domènech i Montaner. Actualment Museu de Zoologia. Situat al Parc de la Ciutadella on també està l'edifici modernista de l’Invernacle.
Pavellons de la Finca Güell (1886 – 1889), dos pavellons amb un gran reixat que servia d'accés a l'antiga finca d'esbarjo de la família del financer Eusebi Güell, gran mecenes i protector de Gaudí.
Col.legi dels Teresianes (1888 – 1890), edifici per a la docència embolicat en un clima d'austeritat i racionalitat poc comunes en l'obra de Gaudí.
Torre Bellesguard (1900 – 1904), al costat de la serra de Collserola, al lloc on tenia la seva residència el Rei Martí l’Humà, rei de Catalunya i Aragó, i de Sicília.
