CASTELLTERÇOL
Castellterçol és una vila i municipi de la comarca natural del Moianès, oficialment adscrit a la del Vallès Oriental, mentre no es reconegui oficialment la comarca del Moianès, molt reivindicada des de fa temps pels moianesencs.
Aquest municipi està situat a l'extrem nord-occidental del Vallès Oriental, i a la part central-oriental de la seva comarca, el Moianès. Pertany al Bisbat de Vic, al Partit Judicial de Granollers i a l'Administració d'Hisenda d'aquesta darrera ciutat.
La vila de Castellterçol està agermanada amb la població de Faedis, situada al Friül.
EL CASTELL DE CASTELLTERÇOL
El castell de Castellterçol es troba situat a les afores de la vila en direcció sud-est, damunt un turonet que si bé no és un dels punts més elevats del poble, si és apropiat per a la defensa. Actualment se'n conserven el fossar, una part de les muralles de defensa, amb les corresponents sageteres (probablement dels S.XIII i XIV), i les restes de l'antiga residència dels senyors, datada del S.XII. Després de la primera referència del tal Terçol com a senyor del castell, són els Xetmar o Xammar els seus propietaris, el segle XI. El primer Xetmar va anar en peregrinació a Terra Santa havent fet testament i en ell demanà (1110) que s'il.luminés i consagrés l'església que havia fet construir en honor de St. Miquel prop del Castell. Els Xetmar sempre varen tenir una especial inclinació per ajudar al Monestir de Sta. Maria de l'Estany, i així, el 1259, Ramon de Xetmar els vengué la propietat del Castell que aleshores s'extenia des de La Fàbrega fins a Les Pujades i St. Julià d'Úixols.
En el S. XVI es començà a construir una masia en el costat sud del recinte aprofitant en part les muralles i edificacions anteriors. La construcció que actualment és més alta data del segle passat. Sembla que la seva base era d'una torre anterior i els estudis tècnics actuals indiquen la possible existència inicial de dues torres.
A partir del S. XVI, la propietat del Castell va anar passant a mans de diverses famílies com els Guardia, Tost, Maresch i, més recentment, Barraquer, Oller i Anzizu.
Amb el recolzament de la Generalitat, de l'Ajuntament i del grup local "Amics del Castell Terçol", els actuals propietaris han endegat, des de 1990, la tasca de consolidar les parts històriques del recinte i destinar-les a activitats de tipus cultural obertes al públic, tot i respectant l'ús privat de les vivendes.
Cada any, per l'estiu, s'hi celebren concerts i actes culturals de diversos tipus. Des de 1993 cada any es fan treballs d'excavació arqueològica en el recinte de la torre principal.
