El terme municipal s'estén pels vessants de la serra de Miramar, que envolta el municipi pel nord. Comprèn el nucli de població de Figuerola, petit però amb encant, de poc més de 300 habitants i també l'agregat de Miramar, que gaudeix d'una privilegiada situació. El territori del terme, disposa a més de multitud d'elements patrimonials i naturals per a descobrir tant en excursions a peu com amb bicicleta.
 |
 |
|
| Portada de l'església | Torre de la Mixarda |
Una mica d'història
Figuerola és un dels nuclis de població més antics d'aquestes terres. Les dades documentals més antigues les trobem en un document de l'any 980, i la primera carta de població de la vila és del 1198, encara que anteriorment ja havia estat documentat el castell i l'església.
Durant els segles XII i XIII Figuerola i Miramar formaven part del castell de Prenafeta. Però a la fi del segle XIII Berenguer de Puigverd va donar aquestes poblacions al monestir de Poblet.
Figuerola
L'actual església parroquial de Sant Jaume és d'estil barroc (s.XVIII), encara que l'origen del temple és romànic del segle XII, i mostra d'això són alguns fragments de murs i l'impecable rossetó romànic de la façana posterior.
Altres edificis d'interès són Can Mercadé, Cal Balanyà i l'antic sindicat agrícola de principis de segle XX.
Altres elements com la Font del Portal complementen el passeig pels carrers del nucli urbà.
El poble celebra les seves festes majors, en honor al patró de la vila Sant Jaume, el cap de setmana més proper al 25 de juliol.
Altres festes d'interès són la de la Mare de Déu de l'Esperança, el cap de setmana més proper al 18 de desembre, i la festa de Sant Antim, patró dels joves, el cap de setmana més proper al 11 de maig.
Pont del diable
Miramar
En l'agregat de Miramar està la petita església de Sant Mateu, de petites dimensions i origen romànic del segle XI, amb absis i portada lateral a la nau, amb crismó i restes de fris i capitells.
Actualment Miramar és un bucòlic lloc d'estiueig en el qual s'han reformat algunes cases interessants i on la tranquil·litat i les immillorables vistes són un gran al·licient.
Des de Miramar, i gairebé en el límit de la comarca, és recomanable pujar fins el mirador de la Creu, al costat del repetidor, en un puig des del que es pot gaudir d'una excel.lent vista panoràmica de les 3 comarques (Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Camp), incloses les seves capitals (Valls, Montblanc i Reus). En dies clars també hom pot veure Montserrat.
Recorrent el terme per senderes ben senyalitzades, trobem multitud d'elements naturals, com espècies d'interès botànic, sempre envoltats d'un paisatge que varia des de la pineda fins els camps de cultiu de vinya, olivera, ametller i avellaner.
Una mirada a la Pedra del Migdia ens recorda també la tradició agrícola d'aquestes terres (la pedra comença a agafar l'ombra just a l'hora del migdia i servia de punt de referència als agricultors).
 |
 |
|
| Font del Portal | Portada romànica de l'església de Sant Mateu a Miramar |
D'interès cultural trobem també:
La Torre de la Mixarda (o torre del Moro)
Aquesta torre s'alça orgullosa enmig del pla, i possiblement complia funcions de guaita. Podria ser d'origen àrab, encara que la seva base és del segle XII i ampliada en els segles XV i XVI. En fase de restauració, disposa d'una cisterna de recollida d'aigües, en el seu soterrani, i fins a tres nivells d'estada. Té restes de dos matacans sobre les portes d'entrada, una de les quals és d'obertura posterior. Va ser declarada Bé de Interès Cultural el 1985.
Pont del diable
A un quilòmetre escàs de la torre trobem l'anomenat Pont del diable o Pont del Moro, que salva el barranc amb un únic arc que es recolza en la roca d'una de les dues ribes i la seva calçada és molt estreta i sense muralleta.
És d'origen medieval, possiblement del segle XIV i no queda clar si està relacionat amb la torre de la Mixarda, com aqüeducte de proveïment o bé complia funcions de passada de vianants.
Pedra del migdia
Altres indrets
El terme ha estat poblat des de molt antic. En la Cova del Gat s'han trobat diverses restes arqueològics del neolític. Es tracta d'una cova sepulcral, amb diverses sales, algunes d'elles amb estalactites.
Altra sendera ens condueïx a les restes del castell de Prenafeta, a la part alta de la roca que li dóna nom, en el límit amb la Conca de Barberà, amb bones vistes sobre les dues comarques.
