Denominacions d'Origen Protegides D.O.P.
Arròs del Delta de l'Ebre
Constituïda pels municipis de Deltebre i de Sant Jaume d'Enveja, i també parteix dels terrenys del delta de l'Ebre (l'Aldea, Amposta, Camarles, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita).
Les varietats d'aquesta denominació són: Badia, Tebre, Sénia, Fonsa, Bomba i Montsianell.
Avellana de Reus
La zona de producció de les avellanes està constituïda pels municipis de les comarques del Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta.
Aquest cultiu es va introduir a finals del segle XIX per a suplir el cultiu de vinya, destruïda per la fil.loxera.
Les varietats d'aquesta denominació són: Negreta, Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. La negreta és la més conreada.
Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya
La zona de producció de les avellanes està constituïda pels municipis de les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
Elaborat amb llet de vaca de raça frisona, sencera i pasteuritzada. Teixidura tendra i cremosa, aroma dolça i penetrant. Gust suau, franc i agradable, molt característic.
Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya
La zona de producció de la llet utilitzada per a l'elaboració de la mantega , està constituïda per les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
En l'elaboració de la mantega es poden utilitzar: Nata de llet de vaca pasteuritzada i ferments lactis mesòfils. La mantega està elaborada exclusivament amb llet de vaca de raça frisona.
Oli de les Garrigues
Aquesta denominació protegeix les varietats Arbequina i Verdiell. La zona de producció està situada a la comarca de les Garrigues i alguns municipis limítrofs de les comarques de La Segarra.
La recol·lecció es realitza mitjançant el munyiment, produint-se dos tipus d'olis segons el període que es porti a terme: frutats (de recol·lecció més primerenca, color verdós, més "cos" i sabor ametllat i amarg) i dolços (de recol·lecció més tardana, color groc, més "fluid" i de sabor dolç).
Oli de Siurana
La denominació protegeix els olis obtinguts de les varietats Arbequina, Royal i Morrut, estant la zona de producció representada per una franja de Tarragona, perpendicular a la mar
Mediterrània que, des de les Garrigues de Lleida, travessa de nord-oest a sud-est parteix de les comarques del Priorat,
el Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès i la Ribera d'Ebre.
La recol·lecció s'efectua a munyiment, i igual que a les Garrigues, els seus olis es distingeixen en frutats o dolços depenent del moment de la recol·lecció.
Indicacions Geogràfiques Protegides I.G.P.
Calçot de Valls
El calçot és un producte conreat a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.
És una ceba que deu el seu nom a la manera que es conrea: es diu que les cebes es "calcen" al cobrir-les amb terra.
Clementines de les Terres de l'Ebre
Constituïda pels municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
Les varietats de clementines d'aquesta IGP són: Clementina fina, Clementina hernandina i Clemenules.
Llonganissa de Vic
La Llonganissa de Vic s'elabora als municipis que integren la Plana de Vic.
Té forma cilíndrica, amb un diàmetre entre 35 i 90 mil·límetres i un pes d'entre 300 i 2.500 grams.
Pollastre i capó del Prat
La raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap a endarrere.
Té una carn de finura i melositat característiques i sense greixos excessius.
Poma de Girona
La constitueixen els municipis de les comarques de la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l'Estany.
Les varietats de pomes d'aquesta IGP són les dels grups Golden, Xarxa Delicious, Gal·la i Granny Smith.
Torró d'Agramunt
La zona de producció la constitueix el municipi d'Agramunt, de la comarca de l'Urgell.
El torró té els seus orígens en la tradició de la pastisseria àrab. A Catalunya es conserva aquesta tradició especialment a Agramunt, on s'elaboren uns torrons de qualitat reconeguda.
Denominacions Geogràfiques D.G.
Ratafia Catalana
La zona de producció comprèn tot el territori de Catalunya.
La ratafia catalana és una beguda espiritual elaborada, bàsicament, amb nous tendres. El seu sabor es pot completar amb diverses plantes aromàtiques.
