Cronologia de Guimerà
Una torre de guaita fou el primer edifici defensiu i de comunicacions, fonamentat sobre la mateixa roca, en el segle X. Més tard fou bastit un castell per controlar el pas del riu Corb i les comunicacions de la vall. El mes de març de 1154, primera cita històrica: Guimerà era una parròquia confirmada a Tarragona. El castell i una primitiva església romànica foren el nucli inicial del poble. En el segle XII sorgeix un primer carreró a l'entorn de la torre i en direcció a ponent; el carrer Montserè, primitiu camí de ronda, serà l'entorn del castell.
L'any 1326 es comença l'església actual. Al 1393 s'aixeca la muralla que uneix el castell amb l'església. Del mateix període són les portes de llevant i de ponent. Les cases varen anar recolzant-se a l'antiga muralla. Els carrers de l'Estudi i de la Cendra comunicaren els primers portals.
El nou centre del poble es la Plaça Major. Al carrer de la Capella va continuar el camí de la Bassa del molí de Dalt. La capella de Sant Esteve tenia al seu costat l'antic Hospital. El poble va continuar creixent cap al riu. El carrer Major, el de la Capella, el de la Goleta formaven la xarxa del nou nucli medieval. Carrer Jussà i carrer de les Piques.
 |
 |
|
| Torre de guaita | Portal dels Senyors d’Evol |
El portal de Baix i els carrers de Jussà i de les Piques van fer el traspàs als temps moderns. El raval va créixer pel carrer del Portal. El poble ha obert nous carrers als costats de la carretera i a l'altra banda del riu.
La torre de guaita
Sobre possibles restes anteriors ibèriques s'aixeca la torre de guaita i defensa del castell de Guimerà. Situada estratègicament en el límit entre l'altiplà i la carena de la vall del Corb, al damunt d'un fit de roca viva, té al seu voltant restes de recinte del castell medieval, ampliat en diverses fases fins a l'extrem de ponent, i relacionat a través del cementiri vell amb l'església gòtica.
És una construcció fortificada, destinada a la guàrdia i defensa d'un territori determinat en els principals llocs estratègics de la comarca i de la vigilància de la vall del Corb. Aquestes torres es comunicaven amb altres i així poder emetre senyals a l'entorn de Tàrrega, Cervera i altres zones geogràfiques.
L’església
La construcció de l’església de Santa Maria la van iniciar Guerau Alemany de Cervelló i la seva muller en el segle XIV. El campanar és de base quadrada, està adossat a la part esquerre de la façana i té, en la part superior un escut de la família Castre-Pinós de finals del segle XIV.
La façana té una portada amb motllures gòtiques dins d’un esquema de quatre arquivoltes amb arcs apuntats. La planta de l’església té forma de creu llatina. La nau central disposa de tres trams amb voltes de creu i acabada en un àbsis pentagonal.
 |
 |
|
| Vista frontal de l’església | Portada de l’església |
El castell
La fortalesa de Guimerà va néixer al segle Xl com un fortificació de la xarxa fronterera que els cristians establiren en la seva progressiva expansió cap al sud-oest. Poc a poc el castell va anar ampliant-se i s'adequà a les noves funcions residencials que progressivament el convertiren més en un edifici d’explotació agropecuària del seu entorn encara que no va perdre el seu valor militar, cosa demostrada per la seva participació en conflictes bèl·lics del segle XIV o XVII. De fet, va ser durant la primera Guerra Carlina quan va patir la més forta destrucció. A partir de llavors comença un procés d’espoli que va acabar l’any 1971 quan passar a propietat de la Diputació.
En 1973 i 1984 s’efectuaren intervencions puntuals de consolidació de la torre, les quals si bé van consolidar l'emblemàtica estructura, van destruir tota l'estratigrafia existent a l’entorn del principal edifici.
L’any 1990 l’ajuntament de Guimerà sol·licita l’arranjament definitiu de la fortalesa que domina la població per tal de completar la visita d’aquells que venen a gaudir de la singular població.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta
Al peu de la carretera, poc abans d’arribar a Guimerà, venint de Tàrrega es poden veure les ruïnes d’una església gòtica amb uns grans finestrals que pertanyien al Monestir de Santa Maria de Vallsanta. Aquest monestir es va començar a edificar a l’any 1235. La comunitat de monges que vivia en el mateix fou ajudada pel rei Jaume per construir el claustre.
El monestir va mantenir la seva activitat fins que a l’any 1589 les poques monges que hi vivien varen marxar.
