La Vila d'Àger que va ser centre del vescomtat del mateix nom, està situada en una àmplia vall al peu del massís del Montsec, que constituïx un paratge natural de gran valor ecològic. Situada a la part alta d'un pujol, destaca l'antiga col·legiata de Sant Pere, construïda per encàrrec d'Arnau Mir de Tost dintre del recinte del castell.
La Col·legiata d'Àger va ser fundada per Arnau Mir de Tost després de la conquesta de la vila en 1034. El noble català va apostar per conjuminar poder polític i religiós creant així una canònica que des dels seus orígens va passar a dependre directament de la Santa Seu.
 |
 |
|
| Vista parcial de la torre de l'església | El Montsec a través d'una de les finestres |
La Col·legiata d'Àger contava amb una comunitat de 12 canonges i estava contigua a la residència d'Arnau Mir de Tost. El monument es va construir en dues fases. En la primera es va aixecar la planta basilical de naus separades, un projecte que va quedar inacabat i al que durant la segona meitat del segle XII es va superposar la planta basilical romànica. Amb tres naus i voltes de canó amb arcs torals, aquesta planta havia d'havia de sostenir dos campanars, encara que finalment es va quedar en un sol.
La torre, la construcció de la qual va finalitzar en el segle XII, va quedar integrada en el caràcter defensiu de tot el conjunt monumental, ja que així ho feia aconsellable la situació al trobar-se Àger en la zona de frontera amb la Catalunya musulmana.
 |
 |
|
| Interior de la nau principal | Antic claustre i deambulatori |
Els elements escultòrics de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger, del mateix estil que els de la Catedral de Barcelona, i les pintures romàniques, obra del Mestre de Pedret, converteixen aquest edifici en una de les manifestacions més importants de l'art medieval. De l'edifici també destaca la Galilea, un pòrtic als peus de l'església que servia com cementiri dels vescomtes d'Àger i dels abats.
