EL BISBE I ABAT OLIBA
L’abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.
A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.
El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l’orde al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al 1008 fou escollit abat del monestir, entre el 29 de juliol i el 8 d’agost d’aquell any, convertint-se així en el 7é abat del monestir. Al mateix any, al 1008, uns dies abans que Ripoll, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll. D’aquesta manera, Oliba esdevenia abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època.
Segurament a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, l’any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.
ELS CAMINS DEL BISBE I ABAT OLIBA
Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d’art romànic que uneix la comarca del Bages, d’Osona i la comarca del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.
De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès en són la mostra més fidedigne d’aquest bast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part de les nostres comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L’art romànic ens uneix i dóna sentit a aquest projecte.
L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.
ETAPA MONTSERRAT - VIC
El primer tram de la ruta proposada com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Monestir de Montserrat a la ciutat de Vic, segueix estrictament el ja existent camí de Sant Jaume. Així com aquest camí presenta una tipologia de senyalització únicament vertical (pals amb banderes) la proposta que aquí efectuem és mitjançant l’homologació com a GR el reforç del mateix amb marques de pintura i senyalització horitzontal. La incorporació d’aquest tram a el que anomenem Camins del Bisbe i Abat Oliba és clau per a la consolidació d’un projecte tant cultural i espiritual com esportiu i turístic, amb el qual pretenem argumentar mitjançant una ruta ben definida els espais d’interès i els indrets emblemàtics de la vida d’aquest home distingit en la història del nostre país.
El fet d’unir el Monestir de Montserrat com a bressol de la cultura catalana i la ciutat de Vic és un factor importantíssim en el camí de recuperar les velles vies de comunicació entre els pobles, tant utilitzats en l’antigor i oblidats en els nostres dies.
ETAPA VIC - ABADESSES RIPOLL
El sender es pot iniciar a Vic, a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses ja que el recorregut estarà senyalitzat en les dues direccions. També hi ha una ruta principal que passa per més nuclis de població i una ruta secundària que és per excursionistes més experts.
La ruta proposada té un total de 160,617 km repartits de la següent manera:
RIPOLL - SANT MIQUEL DE CUIXÀ
El tercer tram de la ruta del que proposem com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Ripollès a la frontera francesa, està compost essencialment de muntanya, pobles de muntanya i art romànic d’alt nivell. Unint nuclis de població d’indubtable valor arquitectònic com Sant Joan de les Abadesses amb el Santíssim Misteri al monestir fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, el Palau Abacial i el preciós Claustre, també l’espectacular Pont vell d’estil gòtic sobre el Ter. Sant Pau de Segúries amb el camí francès, empedrat pels romans.
Sant Pere de Camprodon, originari del segle X, Molló, amb l’església de Santa Cecília del s.XII amb portal d’influència rossellonesa.
El pas per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o el mateix Espinavell conegut per la seva tria de mulats de cada setembre, fa de la ruta proposada un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits i a vegades desconeguts de les contrades pirinenques.
El GR 151, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant llunyà, sinó també representa un nexe d’unió entre el habitants de les zones per les quals transcorre, la recuperació de camins antics utilitzats pel moviment de bestiar, per l’excursionisme tradicional i fins i tot en èpoques de guerra.
