Absolutisme i constitució (1814 - 1874)

Després de tornar a Espanya Ferran VII va restaurar l'absolutisme, abolint la Constitució de Cadis i tornant a l'esquema polític i administratiu de l'antic règim, però la sublevació del comandant Riego a Andalusia, obligarà el monarca a jurar la Constitució de 1812, iniciant-se llavors un període democràtic anomenat el Trieni Liberal.

La Santa Aliança europea, formada per les monarquies per a lluitar contra la tendència democràtica, intervé a Espanya al reclam de Ferran VII amb les tropes anomenades "els cent mil fills de Sant Lluís", restaurant l'absolutisme i iniciant un període de repressió contra els liberals conegut pels Anys Negres (1823 -1833).

Únicament Catalunya va resistir als invasors uns mesos, a la resta d'Espanya els soldats es van passar a l'enemic.

A partir de 1827 les mesures absolutistes es van endurir a Catalunya, i després d'aquesta línia radical va sorgir l'anomenada revolta dels Malcontents, que venia precedida pel Manifest de la Federació dels Realistes Purs, que descrivien totes les maldats de Ferran VII i proclamava com a rei d'Espanya Carles Maria Isidre, germà del rei, significant l'inici de l'anomenat moviment carlí.

Al emmalaltir Ferran VII el 1832, la regenta Maria Cristina, esposa del rei, s'empara als sectors liberals davant les conspiracions dels partidaris de Carles, firmant una amnistia molt generosa i ordenant la reobertura de les universitats, per assegurar el regnat de la seva filla.

Al morir el 1833 Ferran VII deixa com a hereva a la petita Isabel de tres anys, quedant com a regent Maria Cristina, amb l'oposició del sector carlí, que inicia la Primera Guerra Carlina, en la qual Catalunya pren l'opció liberal donant suport a Isabel i a Maria Cristina.

El "Abrazo de Vergara" posa fi a la Primera Guerra Carlina el 1839, proclamant-se el general Espartero regent, fins que l'infanta Isabel sigui major d'edat, i mostrant una política antiproteccionista que l'enfronta a Catalunya.

Isabel II és proclamada reina el 1843 i s'inicia un decenni moderat en el qual es generalitza l'indústria per tots els pobles del pla de Barcelona, s'inaugura la primera línia de ferrocarril a Espanya, entre Barcelona i Mataró, i es crea l'Institut Agrícola Català.

El casament d'Isabel II amb Francesc d'Asís de Borbó, va desplaçar la candidatura del fill de Carles Maria Isidre, Carles Lluís de Borbó, provocant l'inici de la Segona Guerra Carlina (1846), l'àmbit de la qual va incloure sobretot al Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, Osona, el Camp de Tarragona i el Maestrat.

El 1849 els revoltats van ser derrotats, encara que van persistir diversos focus fins a 1860, quan es va produir el pronunciament carlí del general Ortega, desembarcant a Sant Carles de la Ràpita i fracassant en l'intent.

En 1868 se'n produeix una revolució antimonàrquica, que es venia forjant dos anys enrere, que va destronar a Isabel II, i va proclamar una nova constitució (1869), obertament democràtica i amb nous drets, encara que mantenint el principi monàrquic que proclamaria Amadeu I de Saboia com a nou sobirà (1870).

Comença l'anomenat Sexeni Democràtic (1868 -1874), en el qual Francesc Pi i Margall serà elegit segon president de la república catalana creant l'Estat Català i proclamant la Primera República Federal Espanyola, després de l'abdicació d'Amadeu I en 1873.

Començará llavors la Tercera Guerra Carlina, que ja es gestava des de l'entronització d'Amadeu I pel pretendent Carles VII, que tenia forta influència a Catalunya i Aragó. La guerra va continuar fins a 1875, any en què Alfons XII (fill d'Isabel II) va ser proclamat rei.