Els intents àrabs d'expansió cap al nord van quedar tallats l'any 732 a la batalla de Poitiers, augmentant el progressiu apogeu del regne franc.
El domini musulmà mai va arribar a controlar completament les zones pirinenques i el veïnat amb l'Imperi Carolingi va accentuar l'inestabilitat contra la dominació sarraïna a la zona nord de les terres catalanes.
El rei carolingi Pipí el Breu va recuperar la Septimània al 759 amb la capitulació de Narbona, caient també el Roselló al 767 i restablint al Pirineu l'antiga frontera romana que encara resultava insuficient per impedir les contínues incursions sarraïnes.
Aquestes revoltes van ser aprofitades per Carlemany per crear un estat de vassallatges i pactes amb els sarraïns a les fronteres entre el seu imperi i el musulmà.
A les àrees més occidentals del Pirineu, també sota l'influència política franca, els bascs formen el Regne de Pamplona, amb els incipients comtats del Sobrarbe i la Ribagorça (756).
A Catalunya van contribuir els pactes establerts a una aproximació entre els indígenes francòfils i el regne franc propiciant el lliurament de la ciutat de Girona als monarques carolingis (785) i l'Urgellet i la Cerdanya (789). També els comtats del Pallars i de Ribagorça es van posar sota la protecció dels comtes francs de Tolosa.
El lliurament de Girona va representar també la caiguda dels territoris circumdants que ràpidament van formar els comtats de Girona, Besalú, Vallespir, Peralada i Empúries.
El dia de Nadal de l'any 800 Carlemany és coronat emperador pel papa Lleó III.
Coronació de Carlemany pel papa Lleó III. Manuscrit.
