ÚLTIM DIUMENGE DE MES: JORNADA DE PORTES OBERTES (de 10 a 14h)
I visita guiada gratuïta per a particulars, a les 11h (cal fer reserva prèvia)
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera promou la recuperació de la història i de la memòria dels exilis del nostre país, molt especialment de l’exili republicà, originat pel desenllaç de la Guerra Civil de 1936-1939. L’exili, però, és un fenomen d’abast universal que ha afectat i segueix afectant grans col·lectius d’homes, dones i nens arreu del món, i que ha de ser considerat en totes les seves dimensions: social, econòmica, psicològica, política o cultural.
La Jonquera, juntament amb altres poblacions frontereres com La Vajol, Agullana, Darnius, Portbou, Molló, Puigcerdà o d’altres, fou un lloc de pas obligat durant la fugida de centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que havien lluitat per la democràcia i la República de 1931.
El MUME vol ser un espai rememoratiu i de reflexió històrica on l’exemple i el record de tantes vivències personals, col·lectives i polítiques serveixi de testimoni i aprenentatge per a futures generacions.
1. Camins de l’exili
La Jonquera i els pobles del seu entorn foren testimonis privilegiats de l’èxode republicà i escenari important de l’etapa final de la Generalitat Republicana i de la retirada de centenars de milers d’ homes i dones. La ruta recorre un dels camins de l’exili emprès, entre altres persones, pels principals dirigents de la Generalitat i del govern de la República per creuar la frontera cap a França.
És la ruta de l’exili propera a La Jonquera: Agullana, La Vajol, Coll de Lli fins a Les Illes, el primer poble que es troba a l’altra banda de la frontera. La ruta finalitza amb la visita al MUME.
 |
2. Records de l’exili
A l’altra costat de la frontera, tal com assenyalen els testimonis, per a molts l’exili es va convertir en una tragèdia d’immenses proporcions. França no estava preparada per a l’arribada de centenars de milers de persones i reaccionà tard, organitzant camps de refugiats, que esdevingueren autèntics camps de concentració, a les platges d’Argelers, Sant Cebrià i altres municipis del litoral mediterrani, així com també en diversos punts de l’interior. Enmig del desastre, l’actuació d’alguns ciutadans francesos i de les organitzacions internacionals d’ajuda, que es concretaren en iniciatives com la de la Maternitat d’Elna, són dignes de ser recordades com a contrapunt d’humanitat i cant a l’esperança.
L’activitat comença amb una visita al MUME i tot seguit s’emprèn la ruta de l’exili en direcció a Argelers i a la Maternitat d’Elna.
 |
3. Records i camins de l’exili
La ruta té una durada total de dos dies. La primera jornada, que comença amb una visita al MUME, ens porta des de la Jonquera fins a Argelers, camp de refugiats republicans i també cementiri de molts d’ells, per arribar fins a la Maternitat d’Elna, oasi d’esperança i de solidaritat on van néixer 597 criatures les mares de les quals eren refugiades catalanes, espanyoles, jueves i gitanes.
El segon dia, la ruta continua per tal de resseguir, des d’Agullana fins al poble nord-català de Les Illes, un dels camins que, al febrer del 1939, van recórrer milers d’exiliats, entre els quals una bona part de la intel·lectualitat catalana i els màxims dirigents polítics catalans, espanyols i bascos, però també el «tresor de la República». En aquest itinerari, el desplaçament amb vehicle es combina amb la marxa a peu.
 |
4. L’Exili dels intel·lectuals. Cotlliure i Antonio Machado
L’èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural per al país. Grans intel·lectuals (escriptors, científics...) van haver de deixar les seves ocupacions i van caure en la incertesa de l’exili. Dins l’espai cultural català va tenir lloc un autèntic esfondrament a causa de la persecució de la llengua que va emprendre la dictadura franquista. En l’àmbit estatal, la desraó també es va imposar al progressisme i a la llibertat creativa. El cas del poeta Antonio Machado n’és l’exemple per antonomàsia. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc temps d’haver travessat la frontera i va ser enterrat al cementiri de Cotlliure.
Amb aquesta ruta, es pretén incidir en la relació entre l’exili i el món cultural. El recorregut s’inicia a la Jonquera amb una visita al MUME. Tot seguit, la ruta continua cap a Cotlliure, on el poeta Antonio Machado va arribar juntament amb la seva família, procedent de Barcelona, en la que fou l’última etapa del seu penós periple de fugida de la victòria franquista. Al llarg de l’itinerari es llegeixen i es comenten textos d’Antonio Machado i d’altres autors exiliats.
 |
5. Portbou i Walter Benjamin. La retirada i la Segona Guerra Mundial
Walter Benjamin, filòsof alemany d’ascendència jueva, va arribar a Portbou a finals de setembre del 1940 fugint de l’ocupació alemanya de França. En assabentar-se que les autoritats espanyoles pretenien retornar-lo a la França de Vichy i que, per tant, no podria arribar als Estats Units, es va suïcidar a l’hotel en el qual s’hostatjava. La mort d’aquest gran intel·lectual europeu és un exemple més del protagonisme que va assolir la frontera pirinenca durant la Segona Guerra Mundial, així com de les implicacions de la dictadura franquista amb les forces de l’Eix. El recorregut s’inicia al MUME amb una breu introducció sobre el període que abraça la postguerra franquista i el conflicte mundial per, després, continuar fins a Portbou seguint els darrers passos del pensador alemany. L’activitat es completa amb una visita al cementiri i al conjunt escultòric de Dani Karavan, i amb un exercici de lectura i comentari de textos del mateix Walter Benjamin i d’altres autors vinculats als esdeveniments d’aquella època.
 |
6. Pau Casals i Pompeu Fabra: dos mestres a Prada de Conflent
Dos personatges de renom, Pau Casals i Pompeu Fabra, i un indret de refugi, Prada de Conflent, seran l’escenari i els protagonistes de la ruta on coneixerem la rellevància de dues figures clau per a la cultura catalana contemporània. Pompeu Fabra (1868-1948), va morir a Prada de Conflent després d’una brillant carrera com a renovador de la llengua catalana amb la publicació de la Gramàtica (1918) i un Diccionari (1932) entre altres. El 1932 va ser nomenat catedràtic de llengua catalana a la Universitat de Barcelona. Pompeu Fabra encarna l’intel·lectual víctima de la barbàrie que va comportar la dictadura franquista després de la Guerra Civil.
Pau Casals (1876-1973) fou un dels intérprets musicals més rellevants del segle XX. El seu compromís amb la democràcia i la lluita contra el feixisme foren exemplars. Des de gener de 1939, moment que va marxar a l’exili, es va instal·lar a Prada, on va residir fins a 1957. Des d’aquella població va endegar nombroses campanyes d’ajuda als republicans exiliats, va esperonar iniciatives culturals de resistència, i va mantenir amb fermesa la condemna contra el franquisme.
VISITES
Tel: 972 556 533
E-mail: info@museuexili.cat
Horaris de juny a setembre
Horaris d’octubre a maig
