Santa Maria d'Obarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la Serra de Sis, pertanyent al municipi de Veracruz (Osca).
EDIFICI
Va ser construït per mestres llombards en la primera cambra del segle XI a la vora del riu Isábena (Ribagorça). "Ovarra" significa en basc forat entre roques i és al fons d'una vall bloquejat pel congost de la Croqueta on s'alça el monestir. L'església de Santa Maria està dedicada també a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu.
La seva construcció es va basar en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es va modificar més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els números 3 (trinitat) i 7 (Esperit Sant, totalitat del temps, apocalipsi) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set en els tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades per contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana amb cel-les romboïdals que coronen l'absis central.
Es troba al seu interior una pila baptismal d'estil visigòtic sense cap adorn llaurat. Col-locada al centre de l'absis major es troba la imatge d'una talla en pedra policromada de la Verge d'Obarra del segle XIV i que va substituir a una altra anterior romànica.
EXTERIOR
L'edifici consta de tres naus dividides en sis trams, de les quals la central és més alta i ampla i estan precedides per un presbiteri. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilars cruciformes. La teulada es divideix en tres parts, un de central més alt i dos vessants i per sota a cada llac els laterals amb una sola caiguda.
El campanar es va començar a construir però els murs només van aconseguir una alçada de 3 metres. En un dels murs laterals s'obre una portada amb grans dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.
Es troba també una altra portada d'estil romànic amb arc de mig punt i una arquivolta, sobre aquesta porta es troba una finestra que presenta també un arc de mig punt.
HISTÒRIA
Està datat l'assentament de monjos en aquest lloc des de l'any 874. Aquest monestir va arribar a ser el cor del comtat de la Ribagorça, escindit del Pallars en el 930 per Ramon I. No existeixen construccions anteriors al segle XI pel fet que segurament van ser arrasades per les ràtzies musulmanes.
La protecció de les baronies de Espés i dels Mur de Pallars significar dos moments àlgids en els segles XIII i XVI respectivament, però el restabliment del bisbat de Barbastre el 1571 va significar la desaparició del priorat i el començament d'una decadència de la qual mai més es va recuperar. Les voltes del peu de l'església es van enfonsar el 1872.
El 1931 va ser declarat monument nacional, però no es va començar la seva reconstrucció fins a la dècada dels seixanta. El Palau Prioral, manat construir al segle XVI pel prior Pere Mur, està en ruïnes al peu de la basílica.
Ovarra va tenir un molí fariner a la part més propera al riu que actualment està condicionat com a alberg per a grups de joves. El pont que dóna accés al conjunt recorda a un d'estil gòtic que va desaparèixer en una riuada de l'any 1963.
Molt a prop del monestir i pertanyent a ell, es troba la petita església dedicada a Sant Pau del segle XII, consta d'una sola nau amb volta de canó i amb un absis central semicircular. Sobre la seva portada d'arc de mig punt té posat un crismó.
 |
 |
|
