Gerri de la Sal és un poble d'origen medieval, que tenia la clàssica estructura de vila tancada o en certa manera amurallada. Són les salines que posseïx i que intenta conservar en el que els temps moderns permeten, les quals van donar el nom a la Vila, donant-li una personalitat própia amb la seva imàtge característica. En el centre de la vila, existeix encara l’anomenada popularment " Casa de la Sal " edifici grandiós del segle XVIII.
 |
 |
|
| Espadanya de l’església | Atri a l’entrada del monestir |
El Monestir de Santa Maria
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional amb la categoria de Monument Històric, és una de les construccions romàniques més interessants del Pallars. El seu document fundacional és de l'any 807, però l'església actual és del segle XII amb algunes reformes posteriors, sobretot d'època barroca. És de grans dimensions i destaca un singular campanar de espadanya de tres pisos. El monestir tenia un vast patrimoni: condominis, molins, castells, esglésies, parròquies i les salines.
Es troba situat a l'esquerra del riu Noguera Pallaresa, passat el pont de Gerri a mà dreta. L'església és un edifici de tres absis i tres naus, separades per pilars massissos en forma de creu, d'on arrenquen els arcs torals. Sobre la façana, precedida d'un atri de tres cossos que protegeix el pòrtic romànic de l'església, s'aixeca un campanar de paret de tres pisos. Està presidit per una imatge neoromànica de La nostra Senyora.
Conjunt monumental. Vista lateral
Sembla ser que en aquest lloc, en l'època visigoda, va haver un monestir sota la advocació de Sant Vicenç que va ser restaurat en el 807. En el segle X va prendre com titular a Santa Maria, amb el motiu d'acceptar la regla benedictina. Va ser l’abadia més important del Pallars fins a la seva exclaustració en 1835. L'església va ser consagrada en 1149.
